IBI: Impost sobre Béns Immobles

imatge-destacada-ibi-wp.png

Què és l’IBI?

És un impost de titularitat municipal i d’exacció obligatòria. És un impost directe de caràcter real que grava el valor dels immobles (urbans, rústics i de característiques especials).

Tipus de béns immobles:

La normativa preveu tres tipus de béns immobles:

– Urbans, que són els ubicats en sòl urbà i urbanitzable.

– Rústics, els ubicats en sòl rústic. Excepció: els immobles qualificats com a habitatge ubicats en terrenys rústics de municipis no afectats per una revisió total de valors des del 2006. En aquests casos, aquests immobles tenen la qualifiació d’urbans.

– De característiques especials, que a la demarcació de Lleida són les autopistes i túnels de peatge, les preses i centrals hidroelèctriques, els aeroports de caràcter comercial, els parcs eòlics i els horts solars.

El text refós de la Llei del Cadastre defineix els tres tipus de béns.

Qui ha de pagar l’IBI?

Tota aquella persona que tingui algun dels següents drets sobre l’immoble:

–          Una concessió administrativa
–          Un dret real de superfície
–          Un dret real d’usdefruit
–          Un dret de propietat
Aquests drets s’estableixen per l’ordre indicat, i l’un exclou als següents; per exemple, en el cas d’un immoble on hi hagi un dret d’usdefruit i un dret de propietat (nua propietat), pagarà l’IBI el titular de l’usdefruit.

Afecció dels béns al pagament de l’impost

En els casos de canvi en la titularitat dels béns, el comprador serà responsable subsidiari de la totalitat de la quota tributària dels imports impagats en els exercicis anteriors a la seva adquisició.

A aquests efectes, els notaris vénen obligats a incloure en les escriptures de transmissió la situació tributària de l’immoble, als efectes d’aquest tribut.

Principals exempcions i bonificacions:

Les exempcions i les bonificacions es poden classificar en obligatòries i potestatives.

–          Exempcions:
      Obligatòries: les més importants són:
–     La superfície de les forests poblades amb espècies de creixement lent destinades principalment a l’aprofitament de la fusta.
–       Els centres docents, acollits totalment o parcialment al concert educatiu, en aquest cas, prèvia sol·licitud.
–   Els béns declarats expressament i individualment monument o jardí històric d’interès cultural, igualment prèvia sol·licitud.
–     Les superfícies on es realitzin repoblacions forestals, subjectes a plans o projectes aprovats per l’Administració, que també s’ha de sol·licitar.
–   L’exempció potestativa més important és aquella que tenen aprovada tots els ajuntaments que tenen delegada la gestió d’aquest tribut a l’OAGRTL i que es troba regulada a l’Ordenança General de Gestió i Recaptació de Tributs de la Diputació de Lleida. Es regula que en quedaran exempts tots aquells rebuts d’import inferior a 3 euros, així com aquelles liquidacions d’ingrés directe d’import inferior a 6 euros. Aquesta exempció s’atorga d’ofici i obeeix a raons econòmiques.
       Bonificacions
      Obligatòries. Les més habituals són:
–       Immobles que constitueixen l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària. Aquesta bonificació s’ha de sol·licitar abans de l’inici de l’obra. La bonificació pot ser del 50% fins al 90% de la quota íntegra de l’impost, quedant el percentatge a establir com a potestat de l’ajuntament. El període de gaudi d’aquesta bonificació serà, com a màxim, de 3 exercicis.
–     Els habitatges de protecció oficial també tenen dret a una bonificació del 50% de la quota íntegra de l’impost durant els tres períodes impositius següents a la qualificació com a habitatge protegit. Aquesta bonificació s’atorgarà a sol·licitud de l’interessat i sempre a partir de l’exercici posterior a la seva sol·licitud.
–      Potestatives: Són aquelles que es troben regulades a la llei, però que únicament poden establir-se per ordenança fiscal, permetent el legislador que sigui el municipi qui decideixi com aplicar la política fiscal. Es caracteritzen perquè, tant la durada com el percentatge, venen regulats a les ordenances fiscals dels ajuntaments. Les més habituals són:
–       En el cas dels habitatges de protecció oficial, els ajuntaments poden establir una bonificació de fins al 50%, a aplicar a partir dels 3 anys establerts en l’apartat anterior.
També es poden establir bonificacions de fins al 90% de la quota íntegra de l’impost per als titulars de famílies nombroses. Els ajuntaments poden utilitzar diferents criteris pel seu atorgament, els més comuns són:
·        Atorgament únicament a la residència on s’estigui empadronat.
·        En funció de la renda familiar.
·        En funció del valor cadastral del bé.
·        Un mixt entre alguns dels criteris anteriors.
Bonificacions de fins al 50% de la quota íntegra per a aquells immobles que tinguin instal·lats sistemes d’aprofitament tèrmic. Els ajuntaments les acostumen a establir per a aquells immobles que els instal·lin sense estar-ne obligats per la normativa vigent.

El tipus impositiu

Els determina l’ajuntament a través de la seva ordenança fiscal i poden ser els següents:
–          En els immobles de naturalesa urbana: mínim i supletori el 0,4%, màxim l’1,1%
–          En els immobles de naturalesa rústica: mínim i supletori el 0,3%, màxim el 0,9%
–          En els immobles de característiques especials: mínim 0,4%, supletori el 0,6% i màxim l’1,3%
Els tipus impositius dels immobles urbans i rústics es poden modificar per sota del mínim establert anteriorment en cas de revisió total dels valors dels immobles i, en els seu límit màxim, quan concorrin en el municipi les circumstàncies establertes a la Llei d’Hisendes Locals.

Com es calcula l’impost?

Per calcular l’import a pagar (quota líquida) cal tenir en compte dos elements:

– El tipus impositiu, aprovat per l’ajuntament.

– La base liquidable.

– Les bonificacions, en el seu cas.

La base liquidable és el valor cadastral de la finca, excepte en el cas que hi hagi hagut revisió cadastral al municipi. En aquest cas, la base liquidable es calcula d’acord amb els articles 66 a 70 del RDL 2/2004 que aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals.

La quota íntegra: es calcula multiplicant la base liquidable pel tipus impositiu.

La quota líquida: es calcula minorant la quota íntegra en l’import de les bonificacions.

La quota diferencial: en el cas de l’Impost sobre Béns Immobles, és igual a la quota líquida, ja que no hi ha ingressos a compte, pagaments fraccionats, retencions o conceptes similars.

Meritació del tribut

El tribut merita l’1 de gener i totes les circumstàncies que envolten el fet imposable en aquesta data en vincularan la seva tributació. Per tant, qualsevol alteració d’ordre físic, econòmic o jurídic que es produeixi durant l’any tindrà efectes per al proper exercici.

Gestió tributària i gestió censal:

L’impost de béns immobles és un tribut de gestió compartida. La gestió censal correspon a l’Administració General de l’Estat, mentre que la gestió tributària correspon a l’Ajuntament.

–          Gestió censal: la competència és del Ministeri d’Economia i Hisenda de l’Estat a través de la Direcció General del Cadastre, la qual té una o vàries delegacions provincials anomenades Gerències. La Gerència de Lleida es troba ubicada al C/ Blondel núm. 23 de Lleida (antic Banc d’Espanya).
Aquestes competències es poden exercir en col·laboració amb altres administracions i així, en l’actualitat, l’OAGRTL de la Diputació de Lleida col·labora amb la Gerència Territorial del Cadastre en el manteniment de la base de dades cadastral.
La gestió censal comporta les competències en matèria d’alteracions jurídiques, físiques i econòmiques dels immobles.
–          Gestió tributària: Una vegada determinada la titularitat i la valoració cadastral de l’immoble per part de l’ens anomenat Gestor Censal, aquestes dades passen al gestor del tribut que, en aquest cas, és l’OAGRTL de la Diputació de Lleida, qui, en síntesi, té encomanada la funció de confeccionar els padrons i els documents cobratoris del tribut, l’aplicació de les exempcions i bonificacions legals i les aprovades pels ajuntaments, la notificació d’aquests documents cobratoris, la resolució dels recursos contra actes de gestió tributària, la resolució de les sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts així com les atribucions que la Llei General Tributària i el Reglament que regula la gestió i la inspecció de tributs atorga als òrgans encarregats de la gestió tributària.
Font: Diputació de Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s